En una narració, a més de la veu del narrador, també hi trobem la veu dels personatges. Aquests fan sentir la seva veu expressant opinions, judicis, reaccions, sentiments… Per representar les paraules dels personatges, hi ha bàsicament dues formes: el diàleg i el monòleg.
En el diàleg el narrador ens permet conèixer, en estil directe o indirecte, allò que diuen dos o més personatges. En el monòleg un sol personatge ens permet de sentir en veu alta allò que es diu a si mateix, allò que li passa o pensa.
Estil
directe
Procediment
propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix reproduïda
directament en el text sense la mediació d'un narrador. És el mode d'enunciació
que implica directament emissor i destinatari. Els protagonistes dialoguen o
monologuen directament entre si: és la forma típica dels diàlegs, o fins i tot
del monòleg o del soliloqui, en què el personatge dialoga respectivament amb un
altre personatge, amb si mateix o amb un interlocutor absent.
Característiques:
• La veu del narrador
presenta els personatges i els cedeix la paraula amb un verb de dicció (dir,
afegir, preguntar, contestar…) seguit del signe dels dos
punts.
• L’inici de
cada intervenció es marca amb un guió a la ratlla següent. Cada
intervenció forma un paràgraf que va proveït del corresponent queixal
d’entrada.
• Si la veu del
narrador apareix enmig del discurs d’un personatge, forma un incís que s’escriu
entre guions, i aquests actuen, pel que fa a la puntuació, de la mateixa
manera que si fossin uns parèntesis. Però el punt final de cada intervenció
elimina qualsevol guió que el podria precedir.
• La veu del
narrador utilitza normalment el temps passat (va dir, va afegir…);
la veu dels personatges, en canvi, apareixerà en el temps adequat al context
de la conversa: present (ara us toca, la que més desitgeu),
futur (us serà concedida), condicional (voldria morir), etc.
Estil
indirecte
Procediment propi dels gèneres
narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text reproduïda per la
mediació d'un narrador que l'explica. És el mode de l'enunciat del discurs
relatat. També s'anomena discurs narrat.
Característiques
En comptes dels signes dels dos punts i els
guions, darrere els verbs de dicció (va dir, va afegir…)
s’utilitzen enllaços de subordinació (que, si…).
• La veu del narrador utilitza normalment el
temps passat en els verbs de dicció (va dir, va afegir…), però,
en canvi, sol utilitzar l’imperfet indicatiu quan expressa allò que
diuen els personatges (aleshores els tocava, volia morir).
Exercicis
Exercicis
Identifica l’estil directe i l’estil
indirecte en les frases següents. Després explica’n les diferències.
a) Quan arribaren a la ciutat, els déus van
trucar a la porta d’una casa; quan va sortir-ne el propietari, Zeus li va dir
que eren uns pobres viatgers cansats de tant caminar i li va demanar
hospitalitat per poder passar-hi la nit. Però el
propietari va contestar que no tenien lloc per a forasters i se’ls va treure del davant amb reganys.
b) Quan arribaren a la ciutat, els déus van
trucar a la porta d’una casa:
–Bona gent –va dir Zeus–, som uns pobres
viatgers cansats de tant caminar; no tindríeu una habitació on poder passar la nit?
–No, de cap manera –va contestar el
propietari–; aquí no tenim lloc per a forasters. Aneu-vos-en
a molestar a un altre lloc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada