Dona'm la mà ( Miquel Martí i Pol ) - Lluí­s Llach i Lucrecia

Miquel Martí i Pol - l'Elionor

Joan Maragall - La Fageda d'en Jordà

Text argumentatiu

Què és argumentar? Què cal saber? Planificació Textos argumentatius

El text argumentatiu té la funció de convèncer algú (que potser manté una opinió contrària) amb un discurs coherent i justificable. Es construeix en base als arguments, que donen raons del que volem parlar.

En la llengua oral, són discursos argumentatius l’oratòria judicial (un advocat o un fiscal davant del jutge) el sermó d’un capellà, els debats televisius i radiofònics, els col·loquis, etc. En la llengua escrita, són textos argumentatius els articles d’opinió, els editorials, les cartes al director o les crítiques culturals (la recensió).

El text argumentatiu té la següent estructura: 
1. Tesi: exposició del tema i opinió que es vol defensar.2. Argumentació: premisses, dades… que fonamenten la nostra opinió.3. Conclusió

Fa servir recursos com ara:
· Connectors: d’ordre, de causa, de conseqüència i d’oposició.
· Cometes (per a les citacions) i interrogants (per a les interrogacions retòriques).
· Verbs en present o condicional. Normalment, del tipus: dir, opinar, ser de l’opinió, creure, pensar...
· Recursos retòrics: citacions d’autoritats, raons científiques, metàfores, antítesis, repeticions, interrogacions retòriques, comparacions, relat d’experiències pròpies, exemples, aportació de dades i estadístiques, categoritzacions, ironies...

EXEMPLE

Una carta al director:

L’Ajuntament de Barcelona s’ha gastat molts diners dels contribuents per posar un asfalt especial en alguns carrers de la ciutat per tal de disminuir la contaminació acústica. Em sembla molt bé, però ¿per què el consistori no es pren tan seriosament el soroll que fan les motos?

Ben bé sembla com si aquests vehicles tinguessin una butlla per poder circular sense respectar codis ni persones i, a més a més, per fer tant de soroll com vulguin. És una vergonya que mentre es gasten els diners a esmorteir el soroll d’autobusos, trens i cotxes, cada vegada les motos fan mes soroll. Fa de mal pensar.

Crec que el millor seria retirar-les de la circulació i no deixar-les sortir fins que no complissin els requisits de la llei. Sens dubte, aquesta seria una bona solució per acabar amb un problema que molesta la majoria de ciutadans.

Victòria Pijoan, Mataró.

1. Localitza els següents recursos que fa servir el text anterior:

RECURSOS	EXEMPLES
Connectors Interrogació retòrica Verbs Ironia

2. Els arguments són raons que volen demostrar la correcció o la veracitat d’una tesi o d’una opinió per tal de convèncer els altres. Segons a què facin referència, els arguments poden ser de diferents classes. Relaciona cada una de les classes d’arguments del quadre d’aquí sota amb l’exemple corresponent:

3, Elabora un text argumentatiu de 100 a 150 paraules. 

Abans de començar a escriure has de realitzar un esbós de com estructurarem el text argumentatiu i quins seran els principals arguments que farem servir.

Et pot servir aquest exemple sobre l'esport 

Introducció
L’esport és una activitat necessària.

Argumentació

•Té beneficis per a la salut física i mental.
•Facilita la relació amb amics i amigues.
•Produeix satisfacció personal.
•Exemple concret.

Conclusió
Recomanació a la gent perquè faci esport


 Si no et va ve cap tema al cap,  aquí et proposen  algunes propostes:

•· Són útils els càstigs?
•· Música moderna o música clàssica?
•· La prohibició de fumar en espais públics.
•· Homes i dones: iguals o diferents?
•· Cal explicar-ho tot als pares?
•· Millor amics que enamorats.
•· Les vacances, amb els pares o amb la colla?
•· En el temps lliure, discoteca o esport?
•· Infermeria, una carrera de dones?
•· Els polítics són uns inútils?
•· Cal tancar les fronteres a la immigració?
•· Són necessaris els ordinadors a les escoles?
•· Vigilem prou el medi ambient?
•· Té sentit el reciclatge?
•· Tenim poc temps lliure.
•· Estudiar: un dret o un deure?
•· La teleporqueria: a favor o en contra?

Decàleg del lector

Decàleg del bon estudiant

I	Procura estudiar en un lloc ventilat, ben il·luminat i en silenci que et faciliti una bona atenció i concentració.
II	Procura estudiar sempre a la mateixa hora. Generalment les hores de millor rendiment són de 6h a 9h de la tarda. Al matí, millor entre 10h i 13h.
III	Utilitza per estudiar els cinc dies de la setmana de manera regular. Els divendres potser et costa, però pensa que tindràs lliure el cap de setmana.
IV	Dedica a l’estudi entre una hora i mitja i dues diàriament. Si el cap de setmana vols continuar, combina el treball: lleuger + dur +lleuger.
V	Amb 10 o 12 hores d’estudi a la setmana seran suficient, però sempre s’ha de tenir en compte la pròpia personalitat.
VI	Abans de començar a estudiar prepara tot el material que necessitis: llibres, llibretes, paper, bolígraf, llapis, diccionari, goma, regla...
VII	Quan et posis a estudiar decideix l’hora d’acabar o el treball a realitzar i acompleix el que t’has proposat.
VIII	Comença per una assignatura o treball que et sigui fàcil o que t’agradi. Quan ja estiguis concentrat/da pots dedicar-te a alguna tasca més difícil. Per acabar reserva’t algun treball senzill.
IX	Estudiar és un hàbit i fins que no ho tinguis ben assimilat no pots fer excepcions. Arribarà un moment que et serà totalment familiar.
X	Estudia una mica cada dia en lloc d’estudiar molt pocs dies

Text expositiu

EL TEXT EXPOSITIU O EXPLICATIU

 Definició

Exposar significa senzillament explicar. Per tant, una exposició és l'explicació d'un tema o d'unes idees d'una manera clara i seguint una ordenació lògica. L'objectiu és el d'informar sobre un tema ordenadament i amb precisió. L'autor/a, amb objectivitat, dóna informació al lector de manera clara i ordenada. Per tant, no han d'aparèixer opinions personals ni referències al jo de l'autor, ja que la finalitat és informar, no donar opinions ni convèncer el lector sobre aquestes. Això vol dir que els aspectes creatiu, emotiu i subjectiu hi són pràcticament absents.

 La identificació d’un text explicatiu 

 Sovint, en el text expositiu hi ha descripcions o narracions i fins i tot argumentacions. Només sabrem de quina mena de text es tracta si esbrinem la finalitat, el propòsit amb què s’ha escrit el text. Tot i que hi hagi seqüències descriptives, si el propòsit comunicatiu no és descriure sinó fer entendre allò descrit, estem davant d’un text explicatiu. 

 Estructura d’un text explicatiu 

 L’estructura pròpia del text explicatiu comprèn tres parts:

 •Introducció o presentació del tema, la seva importància, els objectius, fonts documentals. La introducció sol constituir el primer paràgraf del text. 

 •Desenvolupament del tema. de manera clara i ordenada es van desenvolupant els diferents apartats del tema presentat anteriorment. És la part central del text. Hi pot haver exemples, comparacions anècdotes…
 •Conclusió o resum de les idees principals exposades en el desenvolupament o la opinió personal. Hi apareixen formules típiques de cloenda. 

 Elements que cal tenir presents per elaborar un text expositiu 

Cal escollir un tema precís 

 Cal preveure una estructura o una forma d’organitzar la informació 

 Cal tenir un propòsit clar. L’emissor pot ser individual o col·lectiu 

 Cal adequar el missatge als receptor (és un grup de persones concret amb un nivell de coneixement determinat)

 Caracteristiques dels textos expositius 

 Els textos explicatius se serveixen d’una sèrie de recursos que els caracteritzen:

 •L’ exemplificació , l’ús de títols i subtítols i la subdivisió en apartats numerats, que tenen com a finalitat aclarir els conceptes i ordenar el discurs. 

 •L’ús d’ il·lustracions i altres recursos gràfics , així com la utilització de negretes, cursives i majúscules, etc.

 Aspectes gramaticals 

 L’exposició és pròpia dels textos científics, informatius i assajos Cal que siguin clars, per la qual cosa s'utilitzen  oracions simples i coordinades. És a dir oracions simples i senzilles 

El missatge ha de reflectir la realitat i no la subjectivitat de l’emissor. 

 L’adjectivació és escassa: els adjectius utilitzats seran especificatius i classificatius, mai valoratius o superflus. 

 El temps verbal característic de l’explicació és el present d’indicatiu , per la seva atemporalitat. 

 Els connectors tenen en l’exposició, com en l’argumentació, un paper important, sobretot els que estableixen relacions lògiques (causals i consecutius) i els que precisen o matisen. 

 Exemples de textos expositius: El canvi climàtic